{"id":4448,"date":"2016-09-30T18:28:35","date_gmt":"2016-09-30T16:28:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bocairent.org\/?page_id=4448"},"modified":"2023-07-03T19:54:49","modified_gmt":"2023-07-03T17:54:49","slug":"el-riu-claria","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.bocairent.org\/ca\/el-riu-claria\/","title":{"rendered":"El riu Clari\u00e0"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

El Clari\u00e0, motor de desenvolupament<\/h2>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\nEl Riu Clari\u00e0 es forma a Bocairent, t\u00e9 una longitud de 40 km, pertany a la conca hidrogr\u00e0fica del X\u00faquer i desemboca al riu Albaida.<\/p>\n

El seu recorregut el porta a Ontinyent on forma el paratge del Pou Clar; des d\u2019all\u00ed es dirigeix cap a Aielo de Malferit fins a arribar a Montaverner on conflueix amb el riu Albaida, afluent del X\u00faquer.<\/p>\n

La for\u00e7a del riu ha sigut clau per al desenvolupament agr\u00edcola i industrial de Bocairent. En el transcurs de la hist\u00f2ria, s\u2019han utilitzat complexos sistemes de reg, des dels dissenyats pels \u00e0rabs fins arribar, en l\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia, a la maquin\u00e0ria industrial.<\/p>\n

Encara que els molins comen\u00e7aren utilitzant una tecnologia preindustrial, alguns s\u2019adaptaren a noves funcions i donaren lloc a f\u00e0briques farineres, papereres, t\u00e8xtils, hidr\u00e0uliques, etc. Perqu\u00e8 aquestes f\u00e0briques funcionaren s\u2019utilitzava la for\u00e7a procendent de l\u2019aigua com a \u00fanica energia.\n<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n

Els molins hidr\u00e0ulics<\/h2>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\nEls molins hidr\u00e0ulics s\u00f3n aparells que utilitzen l\u2019energia mec\u00e0nica de l\u2019aigua. Aquesta fa girar les rodes horitzontals o verticals que, al seu temps accionen la maquin\u00e0ria interior del mol\u00ed. Cal destacar que Bocairent t\u00e9 una important pluviometria i, a m\u00e9s, la seua orografia permet la utilitzaci\u00f3 de les rodes verticals d\u2019impulsi\u00f3 superior, que s\u00f3n m\u00e9s eficients que les horitzontals, ja que aquestes combinen la for\u00e7a dels corrents amb el pes de l\u2019aigua. Durant els segles XV i XVI, existien al nostre terme mecanismes per a moldre el gra i aprest dels draps. Tots ells estaven sota el domini d\u2019unes poques fam\u00edlies que quasi monopolitzaven la seua explotaci\u00f3. En el segle XIX va tindre lloc un canvi que va revolucionar la ind\u00fastria t\u00e8xtil: l\u2019aparici\u00f3 de la m\u00e0quina de vapor. Aquest invent va fer que augmentara la producci\u00f3 de farina i, a la vegada, es redu\u00efa la m\u00e0 d\u2019obra. Un inconvenient eren els costos d\u2019adquisici\u00f3 i d\u2019abastiment de carb\u00f3 com a combustible per al seu funcionament.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, alguns empresaris no dubtaren en adaptar els seus vells molins d\u2019aigua, el que provoc\u00e0 l\u2019aparici\u00f3 de noves ind\u00fastries a la vora del riu Clari\u00e0, sent el punt m\u00e0xim d\u2019auge la segona meitat del segle XIX. El 1898, amb l\u2019arribada de l\u2019energia el\u00e8ctrica a Bocairent, les f\u00e0briques s\u2019instal\u00b7len al nucli urb\u00e0 i deixen les velles de vora riu, a poc a poc, abandonades.<\/p>\n

\n

ALGUNS DELS MOLINS M\u00c9S NOTABLES<\/h2>\n
En la ribera del riu Clari\u00e0 trobem aquests molins:<\/div>\n<\/div>\n

El mol\u00ed del Pontarr\u00f3 i el mol\u00ed Vell o molinet s\u00f3n exemples de molins amb bassa d\u2019acumulaci\u00f3, la qual encara es conserva (era propietat del convent dels Franciscans des del segle XVI), mol\u00ed de la Cova d\u2019En Gomar (\u00e9s el m\u00e9s antic i apareix ja documentat als segles XIII-XIV), mol\u00ed de la Senda de l\u2019Esvaradora, el mol\u00ed del Toll del Setril, mol\u00ed de Lluna, mol\u00ed de Piedra, mol\u00ed d\u2019Eduardo Juan o de la Roda; magn\u00edfic i grandi\u00f3s mol\u00ed, encara que al final fora f\u00e0brica de teixits i de tints, del qual encara es pot veure l\u2019espectacular roda vertical que li dona nom, d\u2019uns 6.5 m de di\u00e0metre. Tamb\u00e9 cal nomenar la magn\u00edfica f\u00e0brica dels Beneytos i la central hidr\u00e0ulica dels Juli\u00e0.\n<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n

Caminant per la ribera del Clari\u00e0<\/h2>\n
Des de passejades aptes per a totes les edats, a rutes senderistes de gran bellesa<\/div>\n<\/div>\n
\nRutes a peu<\/a>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paratge natural, amb un gran patrimoni industrial<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3594,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-destination.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-4448","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.bocairent.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4448","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.bocairent.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.bocairent.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.bocairent.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.bocairent.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4448"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.bocairent.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4448\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10828,"href":"https:\/\/www.bocairent.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4448\/revisions\/10828"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.bocairent.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3594"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.bocairent.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}