Bocairent compta amb un total de nou ermites dedicades als seus respectius sants, tres de les quals es troben dins del casc antic, i les altres sis distribuides per tot el terme.
Encara que es desconeix la data exacta de la seua construcció, hi ha una inscripció que indica que va ser reformada l’any 1802. L’ermita forma part del segon pis d’una casa a causa del fort desnivell del sól. La façana de l’ermita està rematada per una espadanya amb campana de planta quadrada i presidida per la imatge de la verge. El segon diumenge de maig se celebra la seua festivitat, on es canten els antics gojos dedicats a la Mare de Déu dels Desemparats.
Antiga mesquita àrab, data del s.XIII i va ser la primera església que es va construir en la Vila. A la fasana es pot contemplar l’espadanya amb arc gòtic, construïda en pedra i argamassa. Està enclavada en un angle del carrer formant cantó com un hastial de la casa veïna. És de planta quadrada i lluïx com a decoració una motlura denticulada i rosetons i dibuixos barrocs en el cel ras. En les parets, al·legories de la Verge i el Xiquet, la Mare de Déu del Carme, la Dolorosa i el Sagrat Cor.
L’Altar Major està presidit per un retaule barroc amb columnes salomòniques. En el centre del retaule es pot llegir la següent inscripció: “Charitas me fecit. Any 1728 “. En la paret de l’esquerra, penja un oli que representa la Crucifixió, i a un costat i a l’altre Sant Eloi i Santa Bàrbara. La festa de l’ermita se celebra el 23 i 24 de juny.
Aquesta ermita va ser edificada després de la reconquesta per les tropes d’En Jaume I el 1245, les quals, seguint el costum, van construir l’ermita damunt del portal d’accés a la vila, perquè tothom qui accedira per aquesta entrada, estiguera protegit per la verge.
El portal és el conegut com Porxo de la Mare de Déu o de l’Almaguer. En la façana de l’ermita, hi ha un retaule de laulellets de la verge. L’ermita està rematada per una espadanya massissa amb campana i una senzilla creu de ferro forjat. La seua festivitat és el 15 d’agost.
Des de Bocairent ens dirigirem a l’eixida del municipi on travessarem el pont principal d’accés a Bocairent, pont de Sant Blai, i passarem per davant del monument Home de la Manta. Seguirem direcció a l’antiga estació de tren de Bocairent i agafarem el camí cèntric direcció a la serra.És un camí asfaltat d’una sola direcció amb vista a Bocairent i la Serra de Mariola, que desemboca en l’ermita localitzada a uns 720 m d’altitud. Es pot accedir a peu i amb cotxe.
L’entorn on trobem l’ermita és de gran bellesa natural i cultural. Hi ha una font on brolla aigua fresca de la serra, voltada de pins i carrasques, a més de bàsiques infraestructures perquè el visitant puga gaudir d’aquest lloc privilegiat. L’ermita va ser construïda el segle XVI. La seua façana de maçoneria té sobre la porta principal un retaule de taulellets amb la imatge del sant; està rematat per una espadanya amb campana i una creu ferro. Es tracta d’una sola nau d’estil gòtic voltada en el seu exterior d’un banc corregut.
L’ermita està consagrada al que va ser primer patró de Bocairent, Jaume el Major. El dia primer de maig, tot visitant queda convidat a la romeria a l’ermita on els bocairentins i gent del voltant pugen i celebren l’eucaristia. Després esmorzen acompanyats de la banda de música i dels castells de foc
Santa Bàrbara, patrona de les tronades com diuen els seus devots, té una ermita en el seu honor en ple cor de la Serra de Mariola. S’accedeix per la carretera comarcal en direcció a Villena des de Bocairent i agafant després la carretera local Bocairent-Alcoi. Aproximadament a uns sis quilòmetres ens desviarem a l’esquerra on ja es divisarà la casa senyorial a la que està adossada l’ermita, un paratge bell que amaga un xop centenari. Si desitgeu anar a peu per una senda, des de Bocairent prendrem el mateix camí que per a anar a l’ermita de Sant Jaume i quan trobem l’última corba de pujada del camí que ens porta al pla de Sant Jaume, continuarem un caminal que naix en aquella mateixa corba a l’esquerra, on passarem per els Teulars i un poc més amunt trobarem l’ermita. És una caminet que a més de fer sentir al visitant part integrant de la naturalesa, fa gaudir d’una magnífica vista del Bocairent apinyat en el fons.
Quant a l’ermita, és la menys antiga de finals del XIX i principis del XX. Adossada a una casa d’estil senyorial, està formada per una sola nau amb un porxe. La seua porta principal forma un arc de mig punt. Sobre la teulada trobem una espadanya amb campana, típic de les ermites valencianes. El seu voltants ens faran gaudir de la seua impressionant bellesa natural, amb una font d’aigua cristal·lina acompanyada del xop centenari que la protegeix. A pocs metres del lloc, seguint el camí paral·lel a la séquia, ens toparem amb un llavador on les senyores de les masies dels voltants es reunien i a banda de fer les seues tasques, xarraven dels seus temes quotidians.
Antigament existia la tradició entre les masies pròximes de preservar un quadre-retaule anomenat la Divina Pastora, celebrant-se el dia de la imatge, una festa en honor a la verge a la masia on havia estat el retaule. Aquest quadre-retaule ha estat robat de l’ermita fa poc de temps.
Encara se celebra missa tots els diumenges dels mesos de juliol i agost a les 9.30. I el dia 4 de desembre se celebra la festa en honor a la santa on els seus devots pugen a l’eucaristia i esmorzen acompanyats de música i coets.
La llegenda conta que dos amistats amb trages de pelegrins venint a esta terra l’any 1536, i veient la muntanya tan apta i a propòsit d’un calvari, van dir a moltes persones: “Què bonica muntanya tenen vostés ací per a fer un calvari“… Dit açò no van tardar a ser interpretats com a Àngels enviats i això ve corroborat amb l’aparició de tres llums molt resplendents en el mateix lloc que hui en dia està la Santa Imatge…. d’ací que se celebre al setembre la Festa de les Tres Llums.
L’ermita se situa a 730 metres d’altitud i s’arriba des de la Plaça de l’Ajuntament, seguint el camí del calvari. En el camí trobarem l’Esgolaora després del pont romà, que és una pedra esvarosa on tot bon Bocairentí s’ha deixat caure per ella.
L’ermita construïda en el segle XVI consta de tres edificis: l’Hostal que va ser un antic convent, la casa del capellà en el centre i l’església d’estil gòtic amb el campanar adossat. Com a dada curiosa podem trobar en la seua façana dibuixat un rellotge de sol i un pantocrator de pedra.
Pròxim a l’ermita s’ubica el monument que commemora als morts caiguts en la batalla de Camorra que va suposar el final de la guerra entre carlins i isabelins en 1873.
Existixen encara moltes celebracions en l’ermita com el 10 de març la commemoració de la batalla de Camorra, al juliol la festa del Còlera, al setembre la Festa dels tres Llums i en festes de Moros i Cristians (el dia 5 de febrer) on els festers pugen en romeria a l’ermita per a esmorzar i anar a missa on al final té la representació de “El despojo del Moro”, un acte molt emocionant dins dels actes de les festes en honor a Sant Blai.
Coneguda popularment com Sant Antoni del porquet o de baix, està a una distància d’un quilòmetre del nucli urbà. Es pot accedir per la carretera comarcal direcció a Ontinyent on a uns 800 metres ens desviarem a l’esquerra. Si prefereix anar a peu o amb bici, des de la plaça de l’Ajuntament pujant en direcció al Barri Medieval per davant de l’antic ajuntament, seguirem pel carrer Mossén Hilari. Passarem pel pont més antic de Bocairent on observarem l’original vila de Bocairent, poble de roca, i el cementeri a l’alt. Ens trobarem amb la font d´en Ferrís i el llavador, i un poc més endavant descobrirem la creu de terme, també anomenades humiliaders, pel fet que antigament quan els cristians portaven presoners combregants d’altres religions els obligaven a resar davant de la creu com a càstig. Finalment per un camí asfaltat arribarem a l’ermita.
Construïda el segle XVI pels religiosos Agustins, consta d’una nau, direcció al sud. Als seus peus hi ha una rosassa, i el dia 17 de gener, dia de la festivitat del sant, a les cinc de la vesprada un raig de sol penetra el finestral i il·lumina la imatge de Sant Antoni, un esdeveniment digne de veure. La porta d’entrada, situada en un lateral, està emmarcada dins arc romànic entre dos contraforts, damunt de la qual hi ha un retaule de taulellets amb la imatge del sant i un escut de pedra. En la part de la casa de l’ermità, en la paret, vam trobar un pantocràtor romànic també de pedra.
Des de l’antiguitat ens arriba la tradició del dia de Sant Antoni, 17 de gener, de repartir el panellet beneït de Sant Antoni, també conegut com la “tallà”, després de reunir-se els devots i celebrar la festivitat tot el cap de setmana pròxim a aquest, amb una bona menjada i acompanyats del so de les guitarres, es reparteix a tot soci la “tallà de Sant Antoni”.
Diuen els seus devots que el dia de la festivitat de Sant Antoni, 13 de juny, tota xica fadrina si vol trobar marit ha de demanar-li’l al sant i depositar un agulla de cap en la pila baptismal, on posteriorment els xics fadrins posaran la mà i el que es punxen amb l’agulla de cap acabarà sent el seu marit…
L’ermita està situada a 5 quilòmetres de Bocairent en la carretera comarcal CV-81, direcció a Villena, a l’esquerra. A peu o amb bicicleta es pot accedir per la font de la Canaleta, situada en la part nova del municipi, fins a arribar a la carretera per un camí asfaltat. Creuarem a l’altra part de la carretera i agafarem l’antiga via de tren que ens portarà fins a la mateixa ermita.
L’ermita està enclavada en un privilegiat lloc on la llum penetra entre els pins i xiprers formant una atmosfera d’allò més espectacular. L’ermita del s. XVIII és de planta rectangular, de maçoneria amb cadiratge en els cantons i contraforts exteriors. Es troba adossada la casa de l’ermità.
Antigament, tots els diumenges, els xiquets de les masies pròximes rebien catequesi en l’ermita i també va ser utilitzada com a escola primària. Des de 1780 que es va fer el primer “porrat”, s’han anat celebrant intermitentment la festivitat de Sant Antoni amb una fira que dura tot el cap de setmana. Tradicionalment era una fira agrícola i és típic encara comprar torró i els famosos puros de caramel.
TTambé al terme de Bocairent i al cor de la Serra Mariola, es troba l’ermita de Sant Tomàs de Vilanova. Accedirem a ella per la carretera local Bocairent-Alcoi desviant-nos pel bell paratge de la Font de Mariola per un camí carreter fins arribar al Mas del Parral que és on es troba l’ermita. També podem anar a peu des del poble per la senda GR-7 que ens portarà pel Mas Nou (hui càmping) fins al Mas del Parral on la trobarem rodejada de grans carrasques i xiprers que a penes deixen entreveure el sol.
L’ermita, amb un estil que rememora el romànic, és de planta quadrada i amb contraforts en l’exterior. L’interior és de molt reduïdes dimensions. Antigament es festejava en ella el dia de Sant Tomàs. En l’actualitat, i a causa del despoblament de les masies, l’ermita ha deixat de ser utilitzada.
