Paratge natural, amb un gran patrimoni industrial

El riu Clarià

El Clarià, motor de desenvolupament

El Riu Clarià es forma a Bocairent, té una longitud de 40 km, pertany a la conca hidrogràfica del Xúquer i desemboca al riu Albaida.

El seu recorregut el porta a Ontinyent on forma el paratge del Pou Clar; des d’allí es dirigeix cap a Aielo de Malferit fins a arribar a Montaverner on conflueix amb el riu Albaida, afluent del Xúquer.

La força del riu ha sigut clau per al desenvolupament agrícola i industrial de Bocairent. En el transcurs de la història, s’han utilitzat complexos sistemes de reg, des dels dissenyats pels àrabs fins arribar, en l’època contemporània, a la maquinària industrial.

Encara que els molins començaren utilitzant una tecnologia preindustrial, alguns s’adaptaren a noves funcions i donaren lloc a fàbriques farineres, papereres, tèxtils, hidràuliques, etc. Perquè aquestes fàbriques funcionaren s’utilitzava la força procendent de l’aigua com a única energia.

Els molins hidràulics

Els molins hidràulics són aparells que utilitzen l’energia mecànica de l’aigua. Aquesta fa girar les rodes horitzontals o verticals que, al seu temps accionen la maquinària interior del molí. Cal destacar que Bocairent té una important pluviometria i, a més, la seua orografia permet la utilització de les rodes verticals d’impulsió superior, que són més eficients que les horitzontals, ja que aquestes combinen la força dels corrents amb el pes de l’aigua. Durant els segles XV i XVI, existien al nostre terme mecanismes per a moldre el gra i aprest dels draps. Tots ells estaven sota el domini d’unes poques famílies que quasi monopolitzaven la seua explotació. En el segle XIX va tindre lloc un canvi que va revolucionar la indústria tèxtil: l’aparició de la màquina de vapor. Aquest invent va fer que augmentara la producció de farina i, a la vegada, es reduïa la mà d’obra. Un inconvenient eren els costos d’adquisició i d’abastiment de carbó com a combustible per al seu funcionament.

No obstant això, alguns empresaris no dubtaren en adaptar els seus vells molins d’aigua, el que provocà l’aparició de noves indústries a la vora del riu Clarià, sent el punt màxim d’auge la segona meitat del segle XIX. El 1898, amb l’arribada de l’energia elèctrica a Bocairent, les fàbriques s’instal·len al nucli urbà i deixen les velles de vora riu, a poc a poc, abandonades.

ALGUNS DELS MOLINS MÉS NOTABLES

En la ribera del riu Clarià trobem aquests molins:

El molí del Pontarró i el molí Vell o molinet són exemples de molins amb bassa d’acumulació, la qual encara es conserva (era propietat del convent dels Franciscans des del segle XVI), molí de la Cova d’En Gomar (és el més antic i apareix ja documentat als segles XIII-XIV), molí de la Senda de l’Esvaradora, el molí del Toll del Setril, molí de Lluna, molí de Piedra, molí d’Eduardo Juan o de la Roda; magnífic i grandiós molí, encara que al final fora fàbrica de teixits i de tints, del qual encara es pot veure l’espectacular roda vertical que li dona nom, d’uns 6.5 m de diàmetre. També cal nomenar la magnífica fàbrica dels Beneytos i la central hidràulica dels Julià.

Caminant per la ribera del Clarià

Des de passejades aptes per a totes les edats, a rutes senderistes de gran bellesa
Rutes a peu