Amb anterioritat a les tecnologies de l’actual indústria frigorífica, l’aprofitament del fred natural va afavorir el desenrotllament del comerç de la neu, que va tindre el seu màxim esplendor entre els segles XVII i XIX.
Recol·lectar la neu, conservar-la, fer-la viatjar, vendre-la i consumir-la, formen el cicle d’una activitat desapareguda, protagonitzada per jornalers, arriers i hòmens de negocis. Del testimoni d’aquesta activitat es conserven grans depòsits per a l’emmagatzemament de la neu —denominats pous de neu, neveres o caves—, que hui són les arquitectures que singularitzen determinats paratges de les muntanyes valencianes; un patrimoni que aconseguix un protagonisme destacat en els municipis de la Serra de Mariola, per la monumentalitat dels depòsits i per l’elevat nombre de les construccions que s’han conservat.
En l’Edat Moderna el consum de la neu es va popularitzar entre les diferents classes socials, que es van servir de la seua propietat fonamental —el fred— per a usos terapèutics, alimentaris i gastronòmics. El fluix comercial de la neu de Mariola es dirigia a l’abastiment de ciutats com Xàtiva, Ontinyent, Gandia i altres poblacions de les comarques de la Vall d’Albaida, la Costera i la Ribera.
En el terme municipal de Bocairent es localitzen diverses d’estes construccions: la monumental Cava d’En Miquel i les denominades Cavetes de Xàtiva són exemples destacats de l’arquitectura del comerç de la neu en la Serra de Mariola, però també ho és la Cava de Sant Blai, que es localitza a esquenes del barri medieval de Bocairent, al costat del camí de les Covetes dels Moros, de la que es coneixen documents sobre la seua explotació en el segle XVIII.
La Cava de Sant Blai és un depòsit de planta circular de 7,70 m de diàmetre i 11 m de profunditat, amb coberta hemisfèrica (part de maçoneria i 1/3 de la cúpula excavada en la roca) en la que s’advertix una boca zenital tapada. Presenta una porta a nivell superior (que permetria accedir als nevaters i per on s’introduiria la neu) i una galeria inferior, de 20 metres de longitud, que presenta en un dels seus laterals una séquia per a desaiguar l’aigua producte de la fusió de la neu emmagatzemada en l’interior. Esta galeria, de tan sols 1,80 m d’alçària i 1 m d’amplària, és hui un dels accessos a l’interior de la cava, en el fons de la qual s’aprecia un sistema de canaletes excavades en la roca que convergixen en la referida séquia de desaigüe. Els murs de l’interior estan revestits d’un material de color rogenc, i s’endevinen elements que indiquen l’existència d’una xicoteta porta cegada que establiria una comunicació amb l’exterior a nivell mitjà de la cava.
Es troba en la cresta septentrional de la Serra de Mariola, al nord del Mas dels Arbres, a 1.050 metres d’altura. En el seu aspecte extern es caracteritza pels contraforts que va ser necessari construir per a elevar l’altitud del depòsit, atés que la duresa del substrat calcari que no permet a penes realitzar l’excavació del pou que apareix rodejat per un ciclopi basament, d’alrededor de 40 m d’amplitut, reforçat per huit contraforts que el circumden.
L’interior de la planta és circular, revestit amb aparell de manpostería de grans mides i amb morter. En les zones inferiors s’observa la roca tallada amb senyals de les perforacions de sonat. Aconseguix un diàmetre de 14.50 m. i una altura de 10.20 m.
Posseïx tres boques d’accés situades a diferents nivells: per la més baixa (SE), s’accedix a la base del pou a través d’un passadís; e accés al nivell mitjà (SO) presenta una estança contigua o refugi amb restes d’un banc i una ximeneia, el sostre voltada de la qual apareix mig enfonçat; la superior (NW), és una estança voltada de planta esbocada. Dos de les portes són d’arc deprimit convex i la del nivell mitjà amb llinda pla format per una sola peça.
Les restes de la coberta permeten distingir l’inici d’una falsa volta amb un aparell de lloses pedra i morter. A 130 m de la cava en direcció sud. Hi ha un aljub que aprofitaria per a arreplegar les aigües del desgel del depòsit.
En un carreu exterior es pot llegir part d’una inscripció on s’aprecia “….de…. 1780 / l’Any 1792”. Segons fonts documentades, es va construir en la primera meitat del segle XVII per la ciutat de Xàtiva.
Es situa al costat de la Cava de l’habitació, sobre un ampli tossal on es troba el refugi de muntanya Santiago Reig del Moral, entre el pic Comptador i el Circular. Té un pou d’11 metres de profunditat i el seu interior és de forma circular amb un diàmetre de 15 metres. El pou va ser excavat en part sobre roca i ésta aguaita parcialment en la part nord i oest, a tres metres baix la superfície exterior, sobre l’alt del pou. Estos arrancs coincidixen amb les arestes de careus que delimiten l’hexàgon exterior. La cava conserva els sis accessos utilitzats antigament per a tirar neu al seu interior. Estes obertures tenen una amplitud d’entre 1 i 1,5 metres i una altura aproximada de 2 metres.
Pròxima a la cava Arquejada, es troba al bord superior d’una vessant. Es conserva el pou circular amb una profunditat de 10 metres. Presenta tres finestres o obertures superiors i el seu diàmetre interior és de 7 metres. Manté, en part, la volta o cúpula semiesfèrica de 30 cm de gruix que, igual que la resta de la construcció és de maçoneria. L’ingrés de la boca està situat al NE de la cava en un nivell inferior. La data de construcció correspondria al S.XVII.
Està a l’abric d’un xicotet tàlveg a ponent de les caves Arquejada i l’Habitació. És una de les millors conservades i presenta una edificació semblant a la cava l’Habitació coincidint segurament amb la seua data de construcció. És un pou amb forma circular, d’un diàmetre interior de 8 metres i una profunditat de 6 i 7 metres. La cúpula es conserva en perfecte estat apreciant-se les marques de les canyes que revestien la cimbra.
Va
En
Es
